Ja sabem que els darrers anys la polèmica arreu de les Festes de Gràcia es fa cada vegada més i més gran. No només hi ha detractors i defensors de les festes, sino que sembla que a dins de molta gent está sorgint una mena de sentiments contradictoris. Per una banda a tothom l’agraden les festes del seu barri i més unes tan macas i veinals com les de Gràcia, mentre que per l’altra banda veiem com cada any es perd més l’esperit de barri i es va transformant tot en un monstre que explota els veins i el barri, ficant-ho en una espiral de productivitat capitalista i en un lloc inhabitable per uns dies. A propósit d’aquest conflicte latent a les festes ens arriba aquesta carta oberta que reflexiona sobre el tema i que us oferim aqui:
«Torna la calor i tornen els debats entorn la Festa Major de Gràcia!
En l’últim comunicat de la Fundació es parla de la «feina desinteressada» de les persones que la construeixen. Però una activitat, tot i no ser remunerada, pot ser perfectament interessada. Participo de la festa per interès. M’interessa conèixer a les meves veïnes, teixir xarxa, trobar-me gent i fer amistats. M’interessa sentir-me part del lloc on visc, participar de la vida dels carrers i saber la seva història i context. Tenir espais on relacionar-me i socialitzar.
M’interessa que la festa la construïm les veïnes, perquè és la manera que sigui nostra, és la manera que la puguem defensar i que puguem decidir sobre ella. L’autogestió de la festa és el que fa que també sigui meva. De la mateixa manera, no m’interessa la seva massificació. Una massificació que crea cues quilomètriques, que fa necessaris controls d’accés al carrer i converteix els torns de barra en un infern. Una massificació tan exagerada que fa impossible l’autogestió verdadera de la festa.
No m’interessa la turistització, que contribueix a la massificació i la gentrificació del barri. No vull convertir Gràcia en una atracció ni fer decorats de Hollywood per meravellar als turistes. Vull poder continuar vivint aquí, i no veure com tot el meu voltant es veu obligat a marxar.
M’interessa defensar les Festes de Gràcia atacant el model actual. Això comporta una tensió, amb una mà pinto «tourists go home» mentre amb l’altra guarneixo un carrer que sortirà en guies turístiques. Em sento orgullós dels guarnits fets, vull que tothom els pugui veure i, alhora, no vull massificar el barri. Formo part d’una tradició de 200 anys d’història que, alguns estius, desitjaria que morís d’una vegada. Advoco per l’autogestió, però ja no suporto servir més «beers» a turistes. Dic que la festa la fem les veïnes, però no la podríem sostenir sense les treballadores dels controls d’accés.
Crec que aquesta tensió que visc la comparteixo amb molta altra gent, i crec que l’única solució és posar ganes i esforç en ambdues coses: en defensar la festa i en combatre el model massificador actual, perquè defensar la festa implica atacar aquest model. Les Festes de Gràcia són un fet complex, causen gentrificació i massificació, però també presenten un escenari de protesta prou interessant. És una setmana en què Gràcia esdevé un focus mediàtic, on els carrers s’omplen de policia i, així i tot, no poden controlar tot el que hi passa, una setmana amb un mar d’oportunitats. La festa és de qui la fa i no hem de tenir por d’intentar transformar-la. Què no podríem fer amb una manifestació al bell mig de les Festes de Gràcia?«
