Recomanacions edició Sant Jordi!

Aquest són els últims llibres que hem llegit i que ens han agradat molt i prou per recomanar pillar-los per Sant Jordi o per qualsevol altra dia de l’any! Com veureu, fidels a la nostra línia, cap d’aquests és una novetat, ja sabeu, si voleu trobar llibres bons i anarquistes, ja siguin nous o oblidats, a la llibreria en tenim molts.

I si us voleu apropar a la plaça per cel·lebrar la diada, aqui us deixem la programació: https://mastodont.cat/@aldarull/116397079033930907

Ara si, les recomanacions 🙂

En un lloc i un temps incert ens trobem amb una nena, capaç de transitar a través del temps per tal de fer possible una successió de projectes que asseguren que el món serà un lloc millor. Des de la construcció de l’Estàtua de la Llibertat, fins el disseny de ciutats sostenibles, passant per una petitat comunitat d’educació llibertària, viuràs un viatge oníric que donarà esperança a través de les petites coses.

En aquest estudi atípic, l’acadèmica argentina Elina Ibarra aborda la història del concepte d’Estat, donant a conèixer un aspecte poc estudiat del debat. A través d’autors clàssics, explora les respostes que s’han ofert a la pregunta: què diferencia l’Estat d’una banda de lladres? La resposta és més sorprenent del que es podria esperar per part dels reconeguts intel·lectuals occidentals. Seguint aquesta línia, Ibarra recupera la crítica anarquista de l’Estat i, juntament amb el professor D’Auria, s’embarca en una reconceptualització que situa l’anarquisme com una part fonamental de la teoria del dret, demostrant la il·legitimitat del caràcter coercitiu que sustenta la dominació de l’Estat sobre la societat.

Què està passant al món de la tecnologia? Com d’autònoma comença a ser? Com més autonomia tenen les màquines, més enrevessat esdevé el món. Les imatges deixen de ser simples registres per convertir-se en eines operatives, vinculades tant a la guerra automatitzada com a l’economia especulativa, generant dades cada cop més invisibles i inintel·ligibles. En aquest context, l’art corre el risc de convertir-se en una producció maquínica per a màquines dins d’una infraestructura que consumeix energia, erosiona el sentit del món i amplifica el dany social i ambiental, fins i tot en fenòmens com la viralització de la protesta.

A Carcoma de Layla Martínez és una novel·la curta però intensa que et deixa mal cos (en el bon sentit). Passa en una casa perduda al mig del no-res, on una àvia i la seva neta conviuen amb ombres, sants i records força foscos. Més que terror clàssic, és una història carregada de ràbia, violència de classe i de gènere, i tot aquest mal rotllo que es va heretant entre generacions. La casa gairebé és un personatge més, com si estigués viva i ho absorbís tot. És d’aquells llibres que es llegeixen ràpid però et queden dins, una mica com una espina o, tal com diu el títol, una carcoma que no para de rosegar.