Editorial: Barlin Libros
ISBN: 9788412889284
Idioma: Castellà
Nombre de pàgines: 160
Encuadernació: Tapa blanda
Dat de publicació: 29/01/2025
Les ciutats que habitem ja no són només espais físics, sinó també representacions digitals modelades per algoritmes i discursos publicitaris. Vicent Molins, a Ciudad Clickbait: Cuando buscar casa en tu ciudad se volvió una pesadilla, (Barlin Libros, 2025), dissecciona la brutal transformació urbana que han viscut moltes ciutats espanyoles, on el mercat immobiliari, la gentrificació i el turisme massiu han convertit l’accés a l’habitatge en un relat de supervivència. És impossible llegir aquest llibre i no pensar en la ciutat com a interfície, en el sentit que planteja Ingrid Guardiola a L’ull i la navalla (Arcàdia, 2019): una superfície de contacte entre allò material i allò virtual, on el màrqueting urbà i l’especulació financera defineixen com vivim i ens relacionem amb l’entorn.
Molins retrata un ecosistema urbà que ja no respon a la lògica dels qui l’habiten, sinó a les exigències dels inversors i de les plataformes digitals. Els portals immobiliaris actuen com a filtres que determinen qui pot viure en un barri, convertint l’habitatge en un producte amb una posada en escena curosament dissenyada per seduir i generar clics. Necessitats bàsiques? No, aesthetic ✨✨. Matcha, avocado toast, cafè d’especialitat i tot això (i més).
La ciutat-espectacle i la lògica de l’scroll
La ciutat s’ha convertit en un espai de consum visual, on la imatge preval sobre l’experiència viscuda. La ciutat ja no s’habita: es mira, es ven i s’etiqueta amb un hashtag. Ha esdevingut una gran pantalla on, a cada pas, s’activen noves oportunitats de compra, descomptes, consum, vicis. En definitiva, monetitzar el pas. Els espais públics ja no són per trobar-nos, sinó per maximitzar la rendibilitat. Passejar és fer scroll infinit.
Ciudad Clickbait no només denuncia la precarització de l’accés a l’habitatge, sinó que planteja una pregunta més profunda: què vol dir, realment, habitar una ciutat quan tot en ella està pensat per a l’espectacle i el consum? Les ciutats han estat reconfigurades per satisfer la mirada del visitant, mentre els qui hi viuen passen a un segon pla.
Sembla que no depenem del lloc on vivim, que és igual si el nostre barri té serveis o comerços, perquè tot ho podem demanar amb uns quants clics. Hem esborrat el bus 116 de Google Maps, però en realitat, som nosaltres les sepultades per l’algoritme.
El llibre de Molins és una lectura imprescindible per entendre com la digitalització del mercat immobiliari i el paper dels mitjans de comunicació —que no podem deslligar de les campanyes antiokupes i pro-fons voltor— han redefinit la nostra relació amb l’espai urbà. En un món on la ciutat s’ha convertit en un feed interminable d’imatges i anuncis, l’anàlisi de Molins és un recordatori que, darrere de cada ciutat-pantalla, encara hi ha vides que busquen un lloc on viure… malgrat les mediterranean vibes.
Okupa, resisteix i desconecta’t!
