Llibres per pensar la següent revolució

Cap al futur. Cicle de ciència ficció

Aquest cicle proposa un recorregut compartit per pensar els imaginaris de futur des d’una mirada anticolonial, feminista i dissident. No com una etiqueta, sinó com una necessitat. Si volem imaginar nous mons, cal revisar les bases dels relats que han definit fins ara què entenem per progrés, desenvolupament o civilització.

El cicle comença el 19/02 amb la projecció de Los mundos de Ursula K. Le Guin (19:00 h), un documental que ens acosta al pensament i l’obra de Ursula K. Le Guin. La seva literatura va obrir esquerdes en la ciència-ficció i la fantasia per imaginar societats no jeràrquiques, economies del suport mutu i formes de vida allunyades de la lògica extractivista. Le Guin ens recorda que la imaginació és una eina política.

Cartell del 19 de febrer del cicle de ciència ficció

El 05/03 (19:00 h) tindrà lloc la presentació de Una Bolsa de Semillas, un text que posa al centre la metàfora de la bossa de llavors: recollir, preservar i compartir històries que no parteixen de la conquesta, sinó de la cura i la interdependència. El 09/04 (19:00 h), el club de lectura aprofundirà col·lectivament en aquesta proposta, generant un espai per pensar com les narratives que consumim configuren les possibilitats que imaginem.

Cartell del 5 de març del cicle de ciència ficció

El 07/05 (19:00 h), el club de lectura Crononauta : obrirà un nou debat a partir d’un llibre a escollir, reforçant la idea que els futurs es construeixen en conversa, des de la pluralitat de veus i experiències.

Cartell del 7 de maig del cicle de ciència ficció

Pensar el futur des d’una perspectiva anticolonial, feminista i dissident implica descentrar el poder, escoltar sabers situats i reconèixer la interdependència que sosté la vida. No es tracta només de representar més diversitat, sinó de transformar les lògiques que organitzen el món. Si els relats configuren horitzons, aquest cicle aposta per sembrar-ne de nous: relats que no parteixin de la dominació, sinó de la cura; no de l’escassetat imposada, sinó de la possibilitat compartida.