L'amor lliure: Eros i l'Anarquia

Durant molt de temps, amor lliure va ser sinònim d'unió lliure: una relació no sotmesa ni a lleis civils ni a religioses. A èpoques en què el matrimoni era indisoluble i el divorci un horitzó polèmic, la llibertat de dues persones d'unir-se prescindint de la llei i de separar-se «quan l'amor toca la seva fi» era motiu d'escàndol, però no contenia necessàriament la idea posterior d'alliberament sexual. A més, generalment es tractava d'una definició vinculant un home i una dona, mai dues o més persones del mateix sexe. Un cop desacratitzats el matrimoni, la família i la parella home-dona units «per tota la vida», l'experiència insinua que la fideitat és impossible, que la monogàmia és una il·lusió i que les lleis del desig sempre triomfen per damunnt de les lleis del costum. L'innocència exclama que l'amor només pot ser lliure, que la pluralitat d'afectes és un fet i que el desig obeeix un ordre natural, anterior i superior a tot manament social establert.

Scribus - Edición Libre